viernes, 3 de diciembre de 2010

Gràcies, Woody

Woody Allen, retratat per Irving Penn
- Ets un pessimista, veus sempre el got mig buit! 
-No, el veig mig ple però de verí.
Em declaro obertament pessimista. Ho reconec, n'estic orgullós, si no us agrada, que a molts no els hi agradarà, m'és completament igual. I és que, primer, coincideixo amb Mario Benedetti, que diu que un pessimista és un optimista ben informat. No sè si es referia a això, però jo observo com sovint es confon pessimisme amb realisme. Quan ets realista, qualsevol optimista et mirarà amb mala cara i citarà la famosa frase que diu "m'estimo més ser optimista i equivocar-me que ser pessimista i tenir sempre raó". Aquesta frase, d'un anònim que evidentment s'avergonyia de si mateix, dóna la raó a Benedetti, un pessimista sempre té raó, perquè? Perquè està ben informat, és realista, observa el món sense filtres que el distorsionin. I quin problema hi ha en tenir raó?

Comparem i analitzem definicions: 
  • Optimisme: 1 Doctrina filosòfica segons la qual el món realment existent és el millor dels mons possibles. 2  Disposició o propensió a veure i jutjar les coses sota l’aspecte més favorable.

  • Pessimisme: 1 Doctrina que afirma que el món és dolent o que el mal triomfa sobre el bé.  2 Disposició o propensió a veure i jutjar les coses sota l’aspecte menys favorable.
El món existent és el millor dels móns possibles? Afirmar això sí que és pessimista! Jo com a mínim crec que el món podria ser millor. I potser el mal no triomfa sempre sobre el bé, però com a mínim sè que el mal existeix. Sobre la segona definició dels termes, en parlo al següent paràgraf, com es pot comprovar seguidament.

Si hom veu les coses sota l'aspecte menys favorable, es presta a uns beneficis inquüestionables. Imaginem-nos un exemple qualsevol: un estudiant ha entregat un treball important, i n'està esperant la correcció i nota. Si espera un suspens, i suspén, ho encaixarà bé, tenint en compte que s'havia mentalitzat per suspendre; si aprova, la notícia serà rebuda amb molta il·lusió i alegria, i celebrada amb infantívola xerinola. En canvi, el seu company optimista que haurà cregut millor creure en l'aprovat i en la bona nota, si suspén s'endu una decepció enorme, es deprimeix i s'emborratxa en una taberna de mala mort, mentre que si aprova no gaudeix del plaer extra del pessimista afortunat, aquell que rep l'èxit que no s'espera i passa de la tristor lleugera a la eufòria.

Finalment, el pessimisme és molt més divertit. Woody Allen ens ho ensenya amb les frases que cito, així com és la prova vivent de que es pot ser pessimista i tenir èxit. Un altre exemple és Edward Murphy, amb la seva famosa llei, no em negareu que no es divertit comprovar que es compleix sovint.

En conclusió. El pessimisme es confon amb el realisme; ni el pessismisme ni el realisme són actituds deplorables, ja que no fan mal a ningú sinò que tenen beneficis obvis; i a sobre, el pessimisme és molt més divertit que l'optimisme. El món serà millor, quan tots siguem pessimistes. Ja ho veureu.

  En resum, m'agradaria tenir algun tipus de missatge positiu que deixar-vos. Però no el tinc. Aceptaríeu dos missatges negatius?